Què vam fer?

1. Els alumnes de 1r d'ESO A, B i C de l'Institut el Voltreganès, a principis de desembre del 2014, ens vam plantejar l'oportunitat d'adaptar el treball sobre el pas de Verdaguer a Vinyoles i a la Gleva al mapa de georeferenciació Mobile History Map i participar al concurs Mobile Learning Awards 2015.

2.  Un cop decidit, vam mirar les bases per saber què havíem de fer: un text en tres idiomes, unes fotografies, un enregistrament sonor, també en tres idiomes, un vídeo i enllaços d'ampliació. 

3. Individualment, vam buscar informació sobre Jacint Verdaguer. Vam aprofitar la fitxa dels treballs d'anys anteriors i vam veure que havia viscut a Vinyoles i a la Gleva i que a Les Masies i a Sant Hipòlit hi havia llocs on se'n feia memòria.


 

4. Per apropar-nos al moment històric de què estàvem parlant i fer-nos càrrec del context social, econòmic i cultural de l'època en què va viure Verdaguer, vam veure que calia ser conscients de la distància que hi havia des del nostre present del 2014 fins a aquell passat del 1845. Per fer-ho, ens vam imaginar quants avantpassats nostres, quants parents hauríem de convidar en un dinar de Nadal fins arribar a un nostre avi que hagués pogut ser company d'escola de Jacint Verdaguer. I vam fer la llista de convidats, descobrint què significa la paraula "gènere", "generació" i veient l'estructura morfològica de les paraules. Vam veure què volia dir la paraula "generació" i "generar" i vam donar a cada generació una durada d'uns 25 anys. També vam veure que les generacions familiars s'adaptaven a la manera de viure, de ser i al context de cada època, i que el nombre de fills i la distància temporal entre ells en derivava.

5. Un cop feta la llista, hi vam posar els anys de naixement aproximats, per poder arribar a la data de naixement de Jacint Verdaguer, 1845.

6. Posats a fer, la setmana del 15 de desembre del 2014, vam aprofitar el que havíem estudiat al primer trimestre a propòsit de les paraules amb què designem els cognoms i la onomàstica i vam posar nom i cognoms a la llista de convidats i cadascú va fer l'arbre genealògic d'una branca de la seva família, com a mínim.

7. Vam veure com vivien i com era la vida a mitjan segle XIX, en quin context va viure el jove Verdaguer: tecnològicament, socialment, econòmicament, com anava a l'escola, en quina, perquè es devia fer capellà... fins al moment d'arribar a Vinyoles com a primer destí religiós el 1871. També vam mirar quina mena de context cultural o intel·lectual devia trobar, l'aprenent de poeta que ja escrivia a Vinyoles algunes parts del poema L'Atlàntida, que li premiarien als Jocs Florals de Barcelona el 1877.

8. Després, vam fer un salt en la biografia de Verdaguer i en la seva obra, el vam deixar treballant a la línia transatlàntica del marquès de Comillas i vam veure que el van fer tancar-se a La Gleva el 1893 acusat de malversació de fons i de bogeria. 

9.  Vam decidir fer tres aportacions al concurs Mobile Learning Awards: una pel pas de Verdaguer a Vinyoles, una altra per la seva estada a La Gleva i una tercera dels espais de memòria que tenim per recordar-lo.


10. Vam crear una paraula nova per definir aquesta localització geogràfica de la vida de Verdaguer al Voltreganès: El Verdaganès aprofitant els recursos de derivació i composició, estudiant la morfologia.


11. Vam dividir la feina entre cada un dels grups de 1r d'ESO: 1r A s'encarregaria de La Gleva; 1r B, del Voltreganès, i 1r C del pas de Verdaguer per Vinyoles. 

12. Abans de les vacances de Nadal, vam acordar que buscaríem la informació i vam estudiar com fer un guió de recerca i un esquema del treball acotat: un text d'unes 30 ratlles que seguirien les normes de presentació de treballs de l'institut.


  


13. Vam veure com funcionava el sistema de treball compartit en xarxa informàtica i vam veure com funcionava el Google Drive, ens hi vam inscriure, vam organitzar l'espai per carpetes i grups lògics: 0. El Verdaganès. 1. Verdaguer al Voltreganès. 2. Verdaguer a Vinyoles. 3. Verdaguer a La Gleva, i en cada un: a) Text general. b) Aportació en català, castellà i anglès. c) Fotografies. d) Vídeo. e) Audio en català, castellà i anglès.

 

14. Vam fer grups per afinitats i empatia, per treballar cooperativament i vam distribuir un membre de cada grup en cada carpeta, perquè tots els grups de treball poguessin tenir accés al material dels altres grups.

  

15. Durant les vacances de Nadal, ens vam trobar per grups i vam elaborar el text.



16. Després de Nadal, a partir del dia 8 de gener del 2015, a classe vam presentar els textos i els vam anar corregint fins arribar a la redacció d'unes 12 ratlles, que seria el que publicaríem al Mobile History Map.

17. I els vam escriure en català, en castellà i en anglès. 


  

18. Un cop vam tenir els textos, i mentre el grup que treballava la redacció definitiva l'anava corregint i concretant, els altres grups vam fer les fotografies, el vídeo i vam preparar la informació i els textos que enregistraríem oralment. 

19. Els grups encarregats de fer les fotografies de cada lloc -Les Masies i Sant Hipòlit, Vinyoles i La Gleva- ens vam trobar, les vam fer i les vam presentar a classe, on les vam analitzar i vam aprendre a veure la imatge com un element de llenguatge que havia de comunicar. Vam aprendre què era l'enquadrament, els tres terços i la focalització o punt de vista. També que tots els elements han de dirigir-se a l'objectiu o al perquè de la fotografia.Vam veure els errors i com podíem millorar-les i les vam anar repetint i portant a classe i analitzant fins que vam decidir que complien el que volíem fer i que s'adequaven als recursos i coneixements que teníem. 

  

  

20. Els grups encarregats de fer els vídeos també vam fer el mateix i vam aprofitar els coneixements del llenguatge fotogràfic i hi vam adjuntar les anàlisis sobre la construcció, muntatge o sintaxi de les imatges: com la unió de les escenes o fotografies havien de tenir una lògica, perquè el llenguatge cinematogràfic també ha de servir per posar de manifest allò que es vol dir. Els dels espais de memòria a Les Masies i Sant Hipòlit, vam enregistrar el mapa, carrer, el monument, l'espai, el santuari, l'habitació de Verdaguer i l'auca. Per a Vinyoles, l'església romànica, el bust i el llorer. Per a La Gleva, el santuari, l'habitació, les explicacions del mossèn i la taula.




21. Els grups encarregats de buscar informació per als registres de veu, a banda de treballar la informació que es necessita il·lustrar i, després, el recurs sonor que hi escau, vam decidir: per als espais de Les Masies i Sant Hipòlit que ens recorden Verdaguer, vam decidir d'entrevistar un membre de l'Associació d'Amics de Verdaguer perquè ens expliqués les activitats que feien per recordar-lo; per a Vinyoles, buscar un fragment del llibre L'Atlàntida que Verdaguer va començar a escriure-hi i recitar-lo; i per a La Gleva, buscar un fragment dels articles de la sèrie "En defensa pròpia" que Verdaguer va escriure a El noticiero i a La Publicidad per defensar-se de les acusacions que va rebre.



22. Els grups encarregats dels audios, vam presentar els textos i els vam anar corregint i concretant tantes vegades com va ser necessari fins que, acabats, els vam traduir al castellà i a l'anglès amb la col·laboració de les nostres professores d'anglès i dels professors de castellà del centre.

 

23. Abans d'enregistrar l'àudio, amb tota la classe, vam treballar aspectes bàsics de la lectura en públic i la dicció. Primer, vam veure que llegíem escatint la informació, quan llegim individualment i que qui escolta no té la mateixa percepció que qui llegeix; després vam treballar aspectes com els nervis o el neguit, el to de veu, la velocitat, la sil·labació i la lectura per significats. Finalment, i amb més d'un intent previ, vam enregistrar els textos amb l'ajut del professor de música del centre.






24. Finalment, vam penjar tot el material al web seguint les instruccions del concurs i vam corregir les aportacions. 

25. Com que vam veure que havien allargat el termini per qüestions tècniques que nosaltres havíem anat solventant posant-nos en contracte amb l'organització i veient que aquestes qüestions tècniques no s'adeien a la finalitat tecnològica, pedagògica i didàctica de la convocatòria del Mobile World Capital, vam decidir aprofitar-ho per aprendre a reclamar raonadament per escrit i vam fer l'exercici de redactar una carta de queixa.

26. Com que els companys del grup d'àudio havien seleccionat un fragment de L'Atlàntida que s'adeia amb el treball sobre poesia que fem aquest any i, a més, sembla que l'acte de Sant Jordi inclourà un recitat de poemes, a més a més de la convocatòria del concurs de poesia, a principis de febrer del 2015, vam acordar aprendre'ns les dues estrofes de memòria i aprofitar-les per treballar el comentari de text, el recitat, la mètrica i els recursos de retòrica poètica. Ah, i un dictat!

27. Vam preparar la presentació d'aquesta activitat a les nostres famílies, com a part integrant del treball de curs de la presentació de treballs en públic. 

28. Vam enregistrar en vídeo i vam editar aquesta presentació en públic.

29. Ens vam avaluar: a) cooperativament amb rúbriques, la feina individual i col·lectiva -el grup inicial per empatia i els grups per especialitats i afició, i la presentació oral amb suport visual; b) analíticament, el treball realitzat un cop penjat i llest; c) individualment, el recitat i el seguiment de la feina escrita; d) individualment, la direcció del professor; e) individualment, en una prova escrita de dades i conceptes; f) externament, mitjançant una enquesta als familiars que van assistir a la presentació.